K.RIESCO
El periòdic, tal com avui ho coneixem, va néixer a Anglaterra, al segle XVIII. Amb anterioritat a aquesta data, van existir certes formes de comunicació social.
Ja en la Roma antiga existien diferents mitjans d'informació pública: Les Actes públiques o Actes del poble consistien en una sèrie de taulons exposats en els murs del palau imperial o en el fòrum, en els quals es recollien els últims i més importants esdeveniments succeïts en l'Imperi. Els *subrostani es guanyaven la vida venent notícies o fabricant informacions sensacionalistes i sense sentit.
En l'Edat Mitjana van sorgir els mercaders de notícies que redactaven els Avisos, també anomenats folis a mà. Consistien en quatre pàgines escrites a mà, que no portaven títol ni signatura, amb la data i el nom de la ciutat en què es redactaven. Es venien en els ports i oferien informacions del mediterrani oriental (lloc en què es desenvolupava l'activitat bèl·lica de les croades), recollien notícies facilitades per mariners i pelegrins. Aquests avisos van tenir un gran èxit i de seguida van ser censurats per les autoritats de tota Europa. També van néixer entorn dels ports els Price-courrents que donaven informacions sobre els preus de les mercaderies al mercat internacional, els horaris dels vaixells, etc.
Al segle XV, amb la invenció de la impremta, els avisos i price-courrents van deixar si es fes manuscrits i es van imprimir. Van aparèixer altres publicacions periòdiques noves: els *Ocasionalesinformaban d'un fet excepcional de forma eventual, quan l'ocasió ho requeria. Els més famosos van ser els de Cristóbal Colón, explicant el descobriment d'Amèrica. Aviat van començar a ser publicats pels governs, que els van utilitzar com a mitjà de propaganda. Tenien format de llibre i portada il·lustrada.
Les Relacions eren publicacions de periodicitat semestral, coincidien amb les dues fires anuals d'editorials i llibreters, que tenien lloc a la ciutat de Frankfort. Recollien els principals esdeveniments ocorreguts a Europa durant els sis mesos que separaven una fira d'una altra
Al segle XVI se segueixen publicant avisos, ocasionals, relacions...i apareix un nou tipus de publicació: els Canards iguals que els ocasionals però de contingut més popular: tractaven temes sensacionalistes: monstres, miracles..; i l'explicació dels mateixos sol ser sempre religiosa.
Des de 1609 comencen a publicar-se les Gasetes amb periodicitat setmanal. Al principi eren impreses per editors privats, però de seguida van quedar sota la protecció dels Estats Absoluts que les van utilitzar com a mitjà de propaganda de la monarquia. Les gasetes més famoses van ser les franceses: La Gazette, Li Journal donis Savants, i Li MercureGalan, totes elles del S.XVII. Aquestes publicacions van tenir gran influència a Espanya, on van ser imitades en el S.XVIII. La primera espanyola va ser la Gaseta de Madrid, de 1661.
La premsa espanyola al segle XVIII
A Espanya no es produeix un desenvolupament de la premsa fins al segle XVIII. En aquesta època els periòdics eren molt cars i només estaven a l'abast d'una minoria. Els editors explicaven únicament amb el producte de la venda, ja que la publicitat no es va generalitzar com a mitjà de finançament fins al segle XIX.
La premsa del segle XVIII va constituir un de les lleres més importants pel qual van penetrar les idees il·lustrades a Espanya.
Podem distingir tres etapes:
La premsa del segle XVIII va constituir un de les lleres més importants pel qual van penetrar les idees il·lustrades a Espanya.
Podem distingir tres etapes:
1.- Entre 1837 i 1750 : consolidació de la premsa a Espanya, amb l'aparició dels primers periòdics, com El Diari dels Literats.
2.- Entre 1950 i 1970: època de maduresa i especialització.
3.- Des de 1770: moment de decadència , desapareixen moltes publicacions a causa dels esdeveniments polítics i la situació exterior (Revolució Francesa) .
Es distingien clarament dos tipus de publicacions diferents: la premsa culta o papers periòdics i la premsa popular.
Es distingien clarament dos tipus de publicacions diferents: la premsa culta o papers periòdics i la premsa popular.
La premsa culta : Els papers periòdics
S'imprimien amb el permís del Consell de Castella i se sotmetien a la censura eclesiàstica. Podien comprar-se en llibreries o llocs de carrer i eren *voceados per cecs o *gaceteros.
La informació política i militar estava en mans dels periòdics oficials que eren la Gaseta de Madrid i el Mercuri històric i polític. Les publicacions d'iniciativa privada es dedicaven fonamentalment als temes culturals o econòmics. En general, defensaven una ideologia avançada i els seus lectors eren una minoria il·lustrada.
La mort de la família real francesa va provocar la recrudescència de la censura i la suspensió temporal de la premsa: El rei Carlos IV va prohibir la publicació de tots els papers periòdics, excepte els oficials, el 24 de febrer de 1791.
Premsa popular: Els almanacs i pronòstics
A més dels papers periòdics dirigits, com hem vist, a un lector il·lustrat, els burgesos van crear publicacions de caràcter popular que, nascudes al segle XVII, van adquirir un ampli desenvolupament al llarg del XVIII : els almanacs i pronòstics. Eren *libritos d'aspecte inofensiu, adornats amb imatges, que es distribuïen a milers pels pobles i ciutats. Oferien, sota el pretext d'informar del temps, els més variats continguts. A més de pronòstic de l'any incloïen dades sobre els canvis de la lluna, pensaments, pautes de conducta, instruccions sobre els més variats oficis ; per exemple : "artifici per caminar sobre l'aigua" o "endevinar què diners té un en la faltriquera" o "defensa d'horribles tempestats".
Solien tenir un títol sensacionalista que servia de reclam publicitari i dues seccions : "La introducció al Judici de l'any", pronòstic del que anava succeir aquest any segons els astres, i El Judici de l'any, espècie de carta astral per estacions, mesos i dies.
S'imprimien amb el permís del Consell de Castella i se sotmetien a la censura eclesiàstica. Podien comprar-se en llibreries o llocs de carrer i eren *voceados per cecs o *gaceteros.
La informació política i militar estava en mans dels periòdics oficials que eren la Gaseta de Madrid i el Mercuri històric i polític. Les publicacions d'iniciativa privada es dedicaven fonamentalment als temes culturals o econòmics. En general, defensaven una ideologia avançada i els seus lectors eren una minoria il·lustrada.
La mort de la família real francesa va provocar la recrudescència de la censura i la suspensió temporal de la premsa: El rei Carlos IV va prohibir la publicació de tots els papers periòdics, excepte els oficials, el 24 de febrer de 1791.
Premsa popular: Els almanacs i pronòstics
A més dels papers periòdics dirigits, com hem vist, a un lector il·lustrat, els burgesos van crear publicacions de caràcter popular que, nascudes al segle XVII, van adquirir un ampli desenvolupament al llarg del XVIII : els almanacs i pronòstics. Eren *libritos d'aspecte inofensiu, adornats amb imatges, que es distribuïen a milers pels pobles i ciutats. Oferien, sota el pretext d'informar del temps, els més variats continguts. A més de pronòstic de l'any incloïen dades sobre els canvis de la lluna, pensaments, pautes de conducta, instruccions sobre els més variats oficis ; per exemple : "artifici per caminar sobre l'aigua" o "endevinar què diners té un en la faltriquera" o "defensa d'horribles tempestats".
Solien tenir un títol sensacionalista que servia de reclam publicitari i dues seccions : "La introducció al Judici de l'any", pronòstic del que anava succeir aquest any segons els astres, i El Judici de l'any, espècie de carta astral per estacions, mesos i dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada